Paremiologia catalana comparada digital

Quan la sangonera puja, senyal de pluja

17 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1881.

Quan la sangonera puja, / senyal de pluja

7 fonts, 1881.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 115. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 26. La Neotípia.
La sangonera o samaruga, com diuen uns altres, és un baròmetre molt barat (Gomis).
Ho comenta de l'aformisme que troba en Bartrina.
Bartrina d'Aixemús, Joaquim M. (1881): La meteorologia popular «Introducció», p. 8. Carrutxa.
Bartrina d'Aixemús, Joaquim M. (1881): La meteorologia popular «Pronòstics trets dels aspectes del cel, dels animals, de las plantas, etc.», p. 24. Carrutxa.
La sangonera ó samaruga es un barómetre molt barato. Agafeu un pot de vidre una mica ample, que pugui contenir mitj litre d'aygua, poseuhi una sangonera, y tapeulo ab un drap quin teixit sía una mica cla. Si la sangonera s'enrrotlla y s'está quieta al fondo del pot, fará bon temps. Si puja á la superficie del aygua, fará mal temps, plourá. Si corre molt depressa per l'aygua, fará vent fort… (segueix a l'original). De: Bartrina, J. M.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 24. Associació d'Excursions Catalana.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. II. Monografies. Sangonera. Meteorologia», p. 423. L'Avenç.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 349. Edicions Polígrafa.
En el regne animal pot observar-se.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 6 (Any I, 8-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 18. Revista Curiositats de Catalunya.

Quan la sangonera puja, senyal de pluja

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 150. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «sangonera», p. 229. Editorial Millà.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 303», p. 823. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 44. Edicions 62.
Senyals de pluja, vinculats a animals.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 159. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quan la sangonera puja / senyal de pluja

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sangonera», p. 46. Edicions Polígrafa.