Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Novembre», p. 997. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-te'n una
16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.
Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una
8 fonts, 1951.
Fer cluc = fer cut, aparéixer, amostrar-se, guaitar. S'acosta el mal temps i la mala època.
Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-te'n una
4 fonts, 1983.
Quant a aquest mes.
De: Amades, Joan.
16. La lluna cluca és la que va minvant. D'altra banda, «estar cluc» o «fer cluc» significa ennuvolar-se. Aquest refrany recomana desfer-se de part del ramat quan la lluna fa cluc. Una interpretació possible és que es refereixi al fet que en època de pastura, si fa molt mal temps, el bestiar s'haurà de tenir al corral i alimentar-lo. És a dir, aconsellaria tenir menys boques per alimentar.
«Fer cluc» vol dir que està envoltada de núvols i es preveuen pluges.
Quan pel novembre fa cluc la lluna de dues cabres ven-te'n una
1 font, 2019.
Refrán referido a los consejos del saber popular basados en las fases lunares del mes. El refrán se refiere a la luna «cluca», ésta sería la comprendida entre el cuarto menguante y la luna nueva. No obstante esta circunstancia se da en el cielo todos los meses del año. De: Amades.
Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres vente'n una
1 font, 2008.
Quan pel novembre fa clucla lluna, de dues cabres ven-te'n una
1 font, 2008.
Plourà. Es diu que la lluna fa cluc quan està envoltada de núvols.