Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan vegis els cucs de terra llaurar, no treguis la dona a passejar, puix que ella es mullarà i tu t'enfangaràs
14 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1911.
Quan vegis el cuc de terra llaurar no treguis la dona a passejar, puix que ella es mullarà i tu t'enfangaràs
3 fonts, 1951.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Los refranes relatan que las aves migratorias marcan los cambios de las estaciones del año. De: Amades.
Quan vegis els cucs de la terra llaurar, ni tu ni la dona aneu a passejar, car tu t'enfangaràs i ella es mullarà
2 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Quan vegis els cucs de terra llaurar, / no treguis la dona a passejar; / puix que ella es mullarà / i tu t'enfangaràs
2 fonts, 1930.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Quan vegis el cuc de terra llaurar / no treguis la dona a passejar, / puix que ella es mullarà / i tu t'enfangaràs
1 font, 1938.
Quan vegis el cuc de terra llaurar no treguis la dona a passejar, puix que es mullarà i tu t'enfangaràs
1 font, 2007.
Ull viu amb el terra també!
Quan vegis el cuc de terra llaurar, no treguis la dona a passejar, puix que ella es mullarà i tu t'enfangaràs
1 font, 2023.
Quan vegis el[s] cuc[s] de terra llaurar no treguis la dona a passejar, puix que ella es mullarà i tu t'enfangaràs
1 font, 1999.
Quan els cucs fan galeries subterrànies a la terra és senyal de pluja.
Quan vegis els cucs de la terra llaurar / ni tu ni la dòna aneu a passejar, / car tu t'enfangaràs / i ella es mullarà
1 font, 1916.
Quan vègis els cucs de la tèrra llaurar, / ni ta ni la dòna hèu de viatjar: / car tu t'enfangarás y ella s' mullará
1 font, 1911.
Se referèx aquèst refrá a aquèlls solcs o ratlles llargues y somes que's vèuen en les platjes dels rius, rieres y torrents y demès llòcs humits, còm si haguessin arrencat un arrèl d'un arbre o haguessin arrossegat ab fòrsa pel llot un bastó punxagut. Aquèstes ratlles o solcs, no son altra còsa que galeries subterránees que'ls cucs fan per trasladarse d'un punt a altre. Quan aquèstes correries les fan casi a flòr de tèrra, aquèsta no té gran consistència y queda aclivillada (segueix a l'original).
Lloc: Bages.