Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui al llop a demanar va on alberga son bestiar?
11 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1891.
Qui al llop a demanar va on alberga son bestiar?
2 fonts, 1951.
Qui al llop a demanar ha / hont albergues ton bestiar?
1 font, 1910.
Expressa que qui ha de menester una cosa sap prou hont trobarla, per més que no sempre la pugui heure.
Quí al llop a demanar ha hon albergues ton bestiar?
1 font, 1900.
Qui al llop a demanar ha on albergues ton bestiar?
1 font, 1992.
Qui al llop a demanar va, on albergues ton bestià?
1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Qui al llop demanar va, on alberga son bestiâ?
1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Qui al llop ha de demanar no albergues ton bestiar?
1 font, 2003.
Qui del llop demanat ha, on alberga ton bestiar? n'hi va
1 font, 1987.
Qui ha's lop a demanar? / «Hon alberga'z teu bestiar?»
1 font, 1989.
Qui has lop a demanar has hont albergaz teu bestiar
1 font, 1891.
Font: Proverbis àrabs, un manuscrit del s. XIV.