Paremiologia catalana comparada digital

Qui convida, no menja

16 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1884.

Qui convida no menja

7 fonts, 1884.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 28. Pagès Editors.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «Q», p. 45. Autoedició.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
L'amfitrió ha de vigilar que tot estigui bé.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 328. Edicions 62.
Equivalent en castellà: En la boda, quien menos come es la novia.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.
Equivalent en castellà: En la boda, quien ménos come es la novia.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 649. Librerías París-Valencia.

El que convida, no menja

4 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 80. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Convidar», p. 593. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. E. Economia. Diners i béns. Gastar, despesa», p. 929. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «E», p. 128. Circulo Industrial de Alcoy.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 126. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui convida, no menja

4 fonts, 1912.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2979», p. 203. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.
Menjar.
Equivalent en italià: Chi invita non mangia.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 207. Web.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Convidar de beure», p. 187. Edicions Polígrafa.