Paremiologia catalana comparada digital

Qui convida, no menja

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1912.

Qui convida no menja

6 fonts, 1914.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 28. Pagès Editors.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «Q», p. 45. Autoedició.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
L'amfitrió ha de vigilar que tot estigui bé.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 328. Edicions 62.
Equivalent en castellà: En la boda, quien menos come es la novia.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.

Qui convida, no menja

4 fonts, 1912.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2979», p. 203. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.
Menjar.
Equivalent en italià: Chi invita non mangia.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 207. Web.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Convidar de beure», p. 187. Edicions Polígrafa.