Paremiologia catalana comparada digital

Qui darrere va, darrere es queda

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1736.

Qui arrere va, arrere es queda

4 fonts, 1736.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1413», p. 536. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 90. Librerías París-Valencia.

Qui darrere va, darrere es queda

4 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 99. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 279. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui arrere va, darrere es queda

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui darrere vá, darrere's queda

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 232. Editorial Arte y Letras.