Paremiologia catalana comparada digital

Qui diables compra, diables ha de vendre

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1882.

Qui diables compra diables ven

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1182. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui dimonis compra dimonis ven.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 418. Edicions 62.

Qui dimonis compra dimonis ven

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1179. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui diables compra diables ven.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 418. Edicions 62.

Qui diables compra, diables ha de vendre

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui achète des diables, doit vendre des diables.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 396. Robert Morel Editeur.

Qui diables compra, diables te de vendre

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 26. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui diables compra, diables té de vendre

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 970», p. 687. Columna Edicions.

Qui diables compra, dimonis veu

1 font, 1915.
Un pastor. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0011 «Qüestionari núm. 1 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433330304201/31/», p. 15. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.