Paremiologia catalana comparada digital

Regne i casament, companyó no consent

27 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1803.

Regne i casament, companyó no consent

6 fonts, 1926.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «1 Casament Refr. e)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 11 (1 d'octubre de 1926) «Refraner. VIII. Del casament», p. 174. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 18 (15 de gener de 1927) «Refraner. XIII. El marit», p. 310. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 243. Edicions 62.
Ni el reialme ni les noces no saben suportar un soci. Cf. non bene cum sociis… De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Nec regna socium ferre nec taedae scunt.
Font: Ag. 259.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1760». Enciclopèdia Catalana.

Regne ni casament, companyó no consent

6 fonts, 1900.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Regne Refr». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Cada gall canta en son galliner | Dos pardals en una espiga / no s'hi poden sostenir; / dos fadrins amb una nina / no s'hi saben avenir | Dos galls en un galliner no hi canten bé | Dues espases en un folre no estan bé | Amor i senyoria no vol companyia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 323», p. 587. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 126. Editorial Rourich.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Refrans populars. R», p. 72. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Hi ha coses que demanen solitud, ja que la companyia molesta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 509. Web.

Regne ni casament companyò no consent

2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 4. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 4. Manuscrit.

Règne ni casamènt companyó no consènt

2 fonts, 1803.
Sinònim: V. Regne.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casamènt», p. 137.
Ref. que denota cuant difícil es dividir èntre dòs lo us ó gotj de aquestas cosas.
Equivalent en castellà: Reinos y dineros no quieren compañeros.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Règne», p. 658. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota cuant difícil es dividir èntre dòs lo us ó gotj de aquestas cosas.
Equivalent en francès: En amour et en commandement on n'aime point à partager le gâteau.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Règne», p. 658. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota cuant difícil es dividir èntre dòs lo us ó gotj de aquestas cosas.
Equivalent en italià: Amor nè signoria non voglion compagnia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Règne», p. 658. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota cuant difícil es dividir èntre dòs lo us ó gotj de aquestas cosas.
Equivalent en llatí: Non bene dividitur imperium.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Règne», p. 658. Impremta de Josep Torner.

Regne y casament companyó no consent

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «R», p. 44. Manuscrit.

Regne i casament companyó no consent

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amistat», p. 96. Pagès Editors.

Régne i casament, companyó no consent

1 font, 1915.
Sinònim: Cada gall canta en son galliner | Dos galls en un galliner no canten bé (o no-y poden esser) | Dues spases en un fóure no stan bé.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 25. Impremta Catalònia.

Regne ni casamènt compañó no consèn

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Reino y dineros no quieren compañeros.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 662. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Regne ni casament, / companyó no consent

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Companyó», p. 141. Edicions Polígrafa.

Regne y casament companyò no consent

1 font, 1865.
Ref. Adverteix que quant són mòlts los que gobernan, se sól pérdrer l'acert per la discórdia dels parers.
Equivalent en castellà: Dos tocar á un hogar, mal se pueden concertar; el mandar no quiere par; dos pobres en una puerta no están bien; dos aves de rapiña no están bien en una viña; dos pardales en una espiga hacen mala liga.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Regne», p. 473. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Adverteix que quant són mòlts los que gobernan, se sól pérdrer l'acert per la discórdia dels parers.
Equivalent en llatí: Imperium societatis impatiens; non bene cum sociis regna venusque manent.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Regne», p. 473. Hermanos Espasa, Editores.