Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Regne i casament, companyó no consent

17 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1803.

Regne i casament, companyó no consent

5 fonts, 1926.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 11 (1 d'octubre de 1926) «Refraner. VIII. Del casament», p. 174. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 18 (15 de gener de 1927) «Refraner. XIII. El marit», p. 310. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 243. Edicions 62.
Ni el reialme ni les noces no saben suportar un soci. Cf. non bene cum sociis. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Nec regna socium ferre nec taedae scunt.
Font: Ag. 259.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1760». Enciclopèdia Catalana.

Regne ni casament, companyó no consent

4 fonts, 1900.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Cada gall canta en son galliner | Dos pardals en una espiga / no s'hi poden sostenir; / dos fadrins amb una nina / no s'hi saben avenir | Dos galls en un galliner no hi canten bé | Dues espases en un folre no estan bé | Amor i senyoria no vol companyia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 323», p. 587. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 126. Editorial Rourich.
Hi ha coses que demanen solitud, ja que la companyia molesta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 509. Web.

Regne ni casament companyò no consent

2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 4. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 4. Manuscrit.

Regne y casament companyó no consent

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «R», p. 44. Manuscrit.

Regne i casament companyó no consent

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amistat», p. 96. Pagès Editors.

Regne ni casamènt compañó no consèn

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Reino y dineros no quieren compañeros.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 662. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Règne ni casamènt companyó no consènt

1 font, 1803.
Sinònim: V. Regne.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Casamènt», p. 137.

Regne ni casament, / companyó no consent

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Companyó», p. 141. Edicions Polígrafa.