Paremiologia catalana comparada digital

Qui dona i pren, el dimoni l'estreny

13 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1877.

Qui dóna i pren, el dimoni l'estreny

5 fonts, 1926.
Es diu principalment a la gent menuda, que sol esser afectada de donar les coses i després tornar-les a prendre.
Sinònim: Qui dóna, el cor s'abandona; i el qui pren, el cor se ven | Qui dóna i pren, se'n va a l'infern; qui pren i dóna, se'n va a la trona | Qui dóna i pren, es cos ven.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Donar Refr. z)». Editorial Moll.
Es diu per recriminar els qui s'apoderen d'una cosa que havia estat seva i havien donat o regalat.
Sinònim: Qui pren i dóna, el dimoni l'encona.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Prendre Refr. a)». Editorial Moll.
Li clou els dits; els hi esclafa.
Sinònim: Qui pren i dóna, el diable l'engrona.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.5. Donar i rebre. Refranys», p. 472. Editorial Moll.
Es diu principalment a la gent menuda, que sol esser afectada de donar les coses i després tornar-les a prendre.
Sinònim: Qui dóna i demana, el dimoni l'escanya | Qui dóna i pren, el cos ven.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Donar», p. 51. Editorial Moll.
Es diu principalment a la gent menuda que sol esser afectada de donar les coses i després tornar-les a prendre (D.). Vegi's n. 2314.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1099 Dóna», p. 152. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 38. Setmanaris i Revistes, SL.

A qui dóna i pren, el dimoni l'estreny

3 fonts, 1926.
Es diu per blasmar els qui tornen apropiar-se allò que havien cedit.
Sinònim: A qui dóna i demana, el dimoni l'engana.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dimoni Refr. s)». Editorial Moll.
Es diu per blasmar els qui tornen apropiar-se allò que havien cedit.
Sinònim: A qui dóna i demana, el dimoni l'engana.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dimoni», p. 48. Editorial Moll.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Generositat», p. 185. Institut Francesc Ribalta.

A n'à qui pren i dona, el dimoni l'encona

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 67. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.

A n'á qui pren y dona, el dimòni l'encona

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 429. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

El qui dóna i pren, el dimoni l'estreny

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 14. Setmanaris i Revistes, SL.

Qui dóna i pren, el diable l'estreny

1 font, 1984.
Qui pren lo que havia donat, sa consciència li remou.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Diable. Dimoni», p. 194. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.