Paremiologia catalana comparada digital

Qui escolta, el seu mal sent

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Qui escolta, el seu mal sent

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui escolta pels forats, sent els seus pecats.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 97. Edicions de 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 494», p. 724. Columna Edicions.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escoltar», p. 189. Edicions Polígrafa.
Inconvenient d'escoltar secrets darrere la porta, perquè tard o d'hora se sentirà algun comentari que disgustarà.
Sinònim: Qui escolta pels forats, escolta les seves maldats (o ou sempre els seus pecats).
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 407. Edicions 62.

Qui escolta el seu mal sent

4 fonts, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 74. Manuscrit.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Recomana evitar la curiositat en converses reservades de les quals hem estat exclosos.
Equivalent en castellà: Quien escucha al agujero, oye de su duelo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1183 Escolta», p. 164. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui escolta, es seu mal sent

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. X.- Contralidats», p. 293. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui se concentra, es troba es defectes.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Contrariedats», p. 186. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.