Paremiologia catalana comparada digital

Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol

17 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1951.

Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol

5 fonts, 1983.
Es refereix a les cols d'estiu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.2. Fruits, herbes, altres plantes (Per a fruita i verdura, veg. tb. 9.5.1. Aliments). Refranys», p. 204. Editorial Moll.
Quant als conreus i als fruits del juliol.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català IV «Juliol. La vida al camp», p. 432. Salvat, S.A. de Ediciones.
De: Amades, Joan.
Amades, Joan, ACJA (2022): «https://twitter.com/amades_acja/status/1543716217969590273». Twitter.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mesos». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Juliol», p. 136. Edicions 62.

Qui fa cols al juliol, en menja quan vol

4 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juliol», p. 9. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Èpoques de l'any. Mesos, labors i collites. Juliol», p. 718. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Qui fa cols pel juliol en menja quan vol

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Juliol», p. 985. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Juliol». Web.
De: Amades, Joan.
Font: Cançoner (1951).
Joan Amades ACJA (2024): «https://x.com/amades_acja/status/1808259357047677433». Twitter.

Qui fa cols pel juliol, / en menja quan vol

2 fonts, 1974.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 55. Autoedició.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Juliol. 17. Sant Juste i Santa Rufina: Festa Major de Bulaternera. Prats de Molló; Sant Aleix», p. 60. Terra Nostra.

Qui fa cols pel juliol menja quan vol

1 font, 1984.
Malgrat ser una planta bianual, sovinteja la floració prematura, el que ha originat el gran nombre de treballs per a conèixer la naturalesa d'aquest accident. En el conreu de les cols tenim dos cicles: un de tardor-hivern (sembra entre maig i octubre) i un altre de primavera-estiu (sembra entre gener i març).
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «18.5. Plantes aprofitables per les seves fulles. 18.5.4. Cols (Brassica oleràcea capitata, Brassica oleràcea bullata)», p. 212. Manuscrit.

Qui planta cols el juliol va a l'hort quan vol

1 font, 2014.
Lloc: Palau-sator.
Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 121. Edicions Sidillà.