Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1118. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui fila borrut té el marit pelut
12 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1888.
Qui fila borrut té el marit pelut
4 fonts, 1936.
Lloc: Marina Baixa.
Qui fila borrut, / té l'home pelut
2 fonts, 1891.
Qui fila borrut / té l'home pelut
1 font, 1888.
Sobre l' filar.
Lloc: Espinavessa (Girona).
Qui fila borrut té l'home pelut
1 font, 2003.
Qui fila borrut, té el marit pelut
1 font, 1989.
Qui fila borrut, té l'home pelut
1 font, 1915.
Sinònim: Qui fila ménja, i va bonica lo diuménge.