Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui m'ha lloat més que no calia, o m'ha enganyat o enganyar-me volia

20 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1937.

Qui m'ha lloat més que no calia, o m'ha enganyat o enganyar-me volia

16 fonts, 1968.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Hipocresia», p. 181. Edicions Tres i Quatre.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 144. Editorial Claret.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... HIPOCRESIA», p. 22. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 177. Editorial Millà.
Sinònim: Veg. tb. 429.
Equivalent en castellà: Quien te hace fiestas, que no suele hacer, o te quiere engañar, o te ha menester.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Caldre», p. 33. Edicions 62.
Els afalacs d'un home dolent amaguen paranys. De: Fedre.
Equivalent en llatí: Habent insidias hominis blanditiae mali.
Font: 1.19.1.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1098». Enciclopèdia Catalana.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 78. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.
Adulació.
Font: [LEM: 177].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Dissimulació / Engany.
Font: [LEM: 177].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 181. Web.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Interessat», p. 194. Eixam Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 110. Seuba Edicions.
No et fiïs de qui t'elogia gratuïtament.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 57. Curbet CG Edicions.

Qui m'ha lloat més del que calia, o m'ha enganyat o enganyar-me volia

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 100. Pagès Editors.

Qui m'ha lloat més que no calia, / o m'ha enganyat o enganyar-me volia

1 font, 1937.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 61 (Any II, 27-març-1937) «Aforismes i proverbis», p. 396. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui m'ha lloat més que no calia, o m'ha enganyat io enganyar-me volia

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.

Qui m'ha lloat més que no calia, o m'ha engayat o enganyar-me volia

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.