Paremiologia catalana comparada digital

Qui mana, mana

16 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1951.

Qui mana, mana

8 fonts, 1992.
Indica que s'ha d'obeir les ordres del que té el poder, encara que semblin absurdes. Veg. tb. el següent.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.8. Jerarquies. Manar. Refranys», p. 443. Editorial Moll.
3. De base lexico-semantica. Coduplicacio (Acabar una oracio i començar la següent en la mateixa paraula).
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 17. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 127. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Sinònim: Allà on hi ha bous, les vaques acoten el cap.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «40», p. 24. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 739», p. 782. Columna Edicions.
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes, però que s'han de fer per obediència.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes però que s'han de fer per obediència (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1729 Mana», p. 239. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 167. Edicions Víctor.

Qui mana governa

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

Qui mana mana bé

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

Qui mana, governa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui mana, mana bé

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui mana..., mana

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui mana..., mana...

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.