Paremiologia catalana comparada digital

Qui mana, mana

18 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1926.

Qui mana, mana

8 fonts, 1926.
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes, però que s'han de fer per obediència.
Sinònim: Qui mana, fa el que vol.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Manar Refr. b)». Editorial Moll.
Indica que s'ha d'obeir les ordres del que té el poder, encara que semblin absurdes. Veg. tb. el següent.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.8. Jerarquies. Manar. Refranys», p. 443. Editorial Moll.
3. De base lexico-semantica. Coduplicacio (Acabar una oracio i començar la següent en la mateixa paraula).
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 17. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 127. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Sinònim: Allà on hi ha bous, les vaques acoten el cap.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «40», p. 24. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 739», p. 782. Columna Edicions.
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes, però que s'han de fer per obediència.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes però que s'han de fer per obediència (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1729 Mana», p. 239. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 167. Edicions Víctor.

Qui mana governa

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

Qui mana mana bé

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

—Qui mana?… —Qui no vol creure

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 10. Autoedició.

Qui mana, governa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui mana, mana bé

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui mana…, mana

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui mana…, mana…

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.