Paremiologia catalana comparada digital

Qui mana, mana

20 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1926.

Qui mana, mana

9 fonts, 1926.
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes, però que s'han de fer per obediència.
Sinònim: Qui mana, fa el que vol.
Indica que s'ha d'obeir les ordres del que té el poder, encara que semblin absurdes. Veg. tb. el següent.
Vol dir, qui està investit d'autoritat és qui s'imposa i, per tant, cal acatar-lo.
Equivalent en castellà: Quien manda, manda.
Lloc: Comarca de Tortosa.
3. De base lexico-semantica. Coduplicacio (Acabar una oracio i començar la següent en la mateixa paraula).
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Sinònim: Allà on hi ha bous, les vaques acoten el cap.
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes, però que s'han de fer per obediència.
Es diu per justificar la realització de coses que es consideren improcedents o absurdes però que s'han de fer per obediència (D.).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Qui mana governa

2 fonts, 1999.

Qui mana mana bé

2 fonts, 1951.

—Qui mana?… —Qui no vol creure

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).

Qui mana, governa

1 font, 1951.

Qui mana, mana bé

1 font, 2006.

Qui mana, mana i desmana

1 font, 1979.
És dir, dóna òrdens i les retira.
Lloc: Comarca de Tortosa.

Qui mana…, mana

1 font, 2017.

Qui mana…, mana…

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).