Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Feina feta, diners aguaita

30 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1736.

Faena feta, diners aguaiten

5 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «F», p. 76. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Aguaitar = guaitar, observar, estar pendent. Encoratja a concloure les tasques començades per a rebre'n la recompensa.
Equivalent en castellà: Obra hecha, dinero/venta espera || Similars: Quien siembra, recoge | Obra saca obra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 270. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 78. Editorial l'Esquer.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faena i treball», p. 72. J. Huguet Pascual, editor.

Fama feta, diners aguaita

5 fonts, 1989.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. RIquesa», p. 119. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.
Els que pronostiquen fets futurs.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 19. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 156. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Faena feta, diners aguaita

4 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 113. Editorial Arte y Letras.
En la història de la paremiologia catalana, el recull de Ros té importància perquè, a més d'una destacada influència posterior, com veurem més avall, s'hi troba la primera documentació coneguda de bastants unitats fraseològiques.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 105. Revista Caplletra.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 155. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.3. El treball i el treballador», p. 227. Eixam Edicions.

Feina feta, diners aguaita

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Feina», p. 107. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 344. Edicions 62.

Feina feta, paga espera

3 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 48. Estampa Gràfiques Calmell.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 344. Edicions 62.

Feina feta diners espera

2 fonts, 1947.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Qui treballa té dret a cobrar la feina. Nota: 'DCVB': 'Feina feta, sous espera'
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 87. Institut d'Estudis Eivissencs.

Faena feta diners aguayta

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 56. Librerías París-Valencia.

Faena feta, dinés aguaiten

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.

Fama feta diners aguaita

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Diners i negocis», p. 130. J. Huguet Pascual, editor.

Feina feta paga espera

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1159. Editorial Selecta-Catalonia.

Feina feta, diner espera

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «F», p. 106. Institut d'Estudis Eivissencs.

Feina feta, diners guaita

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 370», p. 329. Columna Edicions.

Feina feta, sous espera

1 font, 2008.
Qui treballa té dret a la remuneració.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.9. Treball i descans. Peresa. Refranys», p. 80. Editorial Moll.

Feina feta... passa-la a cobrar

1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 80 (Any II, 7-agost-1937) «Recull de refranys adobats», p. 175. Revista Curiositats de Catalunya.