Paremiologia catalana comparada digital

Qui menja dolç caga agre

18 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Qui menja dolç, caga agre

7 fonts, 1926.
Significa que el menjar dolç és malsà.
Sinònim: Dolç a sa boca, amarg an es cos.
Lloc: Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dolç, dolça Refr. b)». Editorial Moll.
Significa que el menjar dolç és poc sa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjar Refr. g)». Editorial Moll.
Les coses dolces són indigestes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dolç», p. 51. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Menjar massa dolç és malsà.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 253. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Torracollons (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Qui menja dolç caga agre

6 fonts, 1918.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Es menjar dolç es malsà.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.
Es menjar dolç es malsà.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
El menjar dolç és malsà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 328. Edicions 62.
Signifiquen que el menjar dolç és malsà (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1069 Dolç», p. 148. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui menja dolç, caga amarg

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Adverteix que la vida es compon de moments bons i de dolents.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 146. Web.

Qui menja dolç / caga agre

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.1 Propostes didàctiques per a l'Educació Infantil i 1r Cicle de l'Educació Primària. 6. Repetició de refranys», p. 189. Editorial Moll.

Qui menja dolç, caga aire

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1484», p. 810. Columna Edicions.