Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui menja dolç caga agre
16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.
Qui menja dolç caga agre
6 fonts, 1918.
Es menjar dolç es malsà.
Lloc: Menorca.
Es menjar dolç es malsà.
Lloc: Menorca.
El menjar dolç és malsà.
Signifiquen que el menjar dolç és malsà (F.C.M.).
Qui menja dolç, caga agre
5 fonts, 1984.
Les coses dolces són indigestes.
Lloc: Illes Balears.
Menjar massa dolç és malsà.
Lloc: Menorca.
Qui menja dolç, caga amarg
2 fonts, 2011.
Adverteix que la vida es compon de moments bons i de dolents.
Qui menja dolç / caga agre
1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.