Paremiologia catalana comparada digital

Qui menja serp no té ronya

17 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.

Qui menja serp no té ronya

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1085. Editorial Selecta-Catalonia.
Creença de medicina popular.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Serp», p. 100. Editorial Moll.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 300. Edicions 62.
La serp s'utilitzà en la medicina popular de molt diverses maneres, algunes d'elles de tipus supersticiós o intimidatori, com podria ser en aquest cas: o com en el dels que pateixen d'incontinència nocturna, fent-los menjar rata o ratolí. Vegi's n. 2222.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2584 Serp», p. 348. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Sarna / Misèria / Ronya», p. 247. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Productes naturals. Animals (cera d'abelles/ teranyines/ cargols/ serps/ cavall de mar)», p. 257. Universitat Miguel Hernández.

Qui menja serp, no té ronya

3 fonts, 1984.
Pot ser un bon medicament, que no coneixíem.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 372. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.14. Vertader o fals?», p. 220. Editorial Moll.
Qui creu en coses rares, fa disbarats.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 234. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui menja serp no pateix ronya

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els remeis», p. 41. Pagès Editors.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Sarna / Misèria / Ronya», p. 247. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Productes naturals. Animals (cera d'abelles/ teranyines/ cargols/ serps/ cavall de mar)», p. 257. Universitat Miguel Hernández.

Qui menja serp no pateix de ronya

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de supersticions i preocupacions del poble», p. 173. Editorial Millà.

Qui menja serp no pateix de sarna

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «serp», p. 232. Editorial Millà.

Qui menja serp no te ronya

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom II «Refranys de medecina», p. 129. Institut Menorquí d'Estudis.