Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui muda de dona, muda de dimoni
10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.
Qui muda de dona muda de dimoni
5 fonts, 1936.
Una metàfora comparativa al voltant de la maldat extrama i suprema de les dones és la que es fa en relació amb el dimoni, que té una reiterada presència en el refranyer. És a dir, que les dones són tan dolentes com el mateix diable.
Volent significar que totes les dones són dolentes (D.). És modificació maliciosa del següent.
Qui muda de dona, muda de dimoni
3 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui change de femme, change de démon.
Lloc: Catalunya del Nord.
Tots tenen mala fama.
Lloc: Menorca.
Qui muda de dòna, — muda de dimòni
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.