Paremiologia catalana comparada digital

Qui no canta, no xanta

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1950.

Qui no canta no nyanta

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'esplai. Música i cant», p. 138. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Nyantar = menjar. Si u no es fa de notar, els altres l'ignoren.
Sinònim: El que no plora, no mama.
Equivalent en castellà: El que no llora, no mama.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de música i cant», p. 537. Web.

Qui no canta, no xanta

3 fonts, 1950.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 694», p. 609. Columna Edicions.
Qui no canta. 27-12-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1531.jpg. Manuscrit.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXVII. Cantar. Refranes», p. 261. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Qui no canta, no nyanta

2 fonts, 1999.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 114. Edicions Tívoli.
S'ha de treballar per poder menjar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes mòbils i generals», p. 178. Edicions 62.