Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. l)». Editorial Moll.
Qui no creu en Déu, creu en bruixes
15 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.
Qui no creu en Déu, creu en bruixes
10 fonts, 1926.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Tots creuen en alguna cosa.
Lloc: Illes Balears.
Se diu recriminant als que's vantegen de no tindre religió, que solen ser los mateixos que cauen en credulitats ridícules de bruixes i altres supersticions.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Equivalent en francès: Qui ne croit en Dieu, croit aux sorcières.
Lloc: Catalunya del Nord.
Tots tenim una fe.
Lloc: Menorca.
Qui creu en bruixes, no creu en Déu
2 fonts, 1992.
Per indicar que no es pot confiar en dones dolentes o de mala vida.
Qui no creu en Déu creu en bruixes
1 font, 1993.
Qui no creu en Déu creu en el diable
1 font, 1951.
Qui no creu en Déu, creu en les bruixes
1 font, 1936.
[…] Lo Descreïment i lqa Superstició són germans bessons, o si hu coleu més expressiu, marit i muller, L'home escèptic en Religió, és sempre l'home ridículament crèdul en les més extravagants pràctiques supersticioses. per això és una veritat com un temple lo refrà tortosí… (segueix a l'original).
Sinònim: Los que no creuen en Déu, creuen en bruixes.
Lloc: Comarca de Tortosa.