Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui (no) ment no ve de bona gent
12 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1864.
Qui no ment no ve de bona gent
5 fonts, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Lloc: Selva.
Qui ment no ve de bona gent
2 fonts, 1992.
Qui no ment / no ve de bona gent
2 fonts, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Qui no mént, no vé de bona gent
1 font, 1864.
Ref. Denota que'ls qui venen de noble llinatge, alabant sos antepassats, solen mentir, y qui no ho fá apar no sér de noble llinatje.
Equivalent en castellà: Quien no miente, no viene de buena gente.
Ref. Denota que'ls qui venen de noble llinatge, alabant sos antepassats, solen mentir, y qui no ho fá apar no sér de noble llinatje.
Equivalent en llatí: Qui non mentitur, non atavis editur regibus.
Qui no ment, no ve de bona gent
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).