Paremiologia catalana comparada digital

Qui no pot beneir, no pot maleir

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1909.

Qui no pot beneir, no pot maleir

3 fonts, 1926.
Lloc: manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Beneir Refr. a)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 652», p. 142. Columna Edicions.
Menyspreu de les malediccions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 409. Edicions 62.

El que no puga beneir, no deu malair

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 82. Editorial Arte y Letras.

El que no puga beneir, no deu maleir

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no pòd beneir no pòd maleir

1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de janer de 1909, núm. 26», p. 135. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui no pot beneir no pot maleir

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui no pot beneir, / no pot maleir

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Beneir», p. 138. Edicions Polígrafa.