Lloc: manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Beneir Refr. a)». Editorial Moll.
Qui no pot beneir, no pot maleir
10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1865.
Qui no pot beneir, no pot maleir
3 fonts, 1926.
Lloc: manresa.
Menyspreu de les malediccions.
El que no puga beneir, no deu malair
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
El que no puga beneir, no deu maleir
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui no pòd beneir no pòd maleir
1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Qui no pót benehir no pót malehir
1 font, 1865.
Loc. ab que's desprecian las malediccions.
Equivalent en castellà: Quien no puede bendecir no puede maldecir.
Loc. ab que's desprecian las malediccions.
Equivalent en llatí: Inanis imprecatio.