Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1083. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura
13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.
Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura
7 fonts, 1936.
Significa que les persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin.
Sinònim: Mort el mortal, i no mor el malalt | Ningú es mor mentre no sia arribada l'hora.
Lloc: Illes Balears.
Destí.
Font: [F: A, 508].
Oportunitat.
Font: [F: A, 508].
Qui no s'ha de morir, amb aigua clara es cura
3 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui no s'ha de morir, en aigua clara es cura
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui no s'ha de morir, l'aire el cura
1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).