Paremiologia catalana comparada digital

Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura

14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura

8 fonts, 1926.
Significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin.
Sinònim: Ningú es mor fins que Déu ho vol | Qui no s'ha de morir, tot ho passa | Ningú es mor mentre no sia arribada l'hora | Mor el mortal, i no mor el malalt.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morir Refr. l)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1083. Editorial Selecta-Catalonia.
Significa que les persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin.
Sinònim: Mort el mortal, i no mor el malalt | Ningú es mor mentre no sia arribada l'hora.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Morir», p. 79. Editorial Moll.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 508», p. 321. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.
Destí.
Font: [F: A, 508].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.
Oportunitat.
Font: [F: A, 508].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 184. Web.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 26 (Any I, 27-juny-1936) «Aforismes i proverbis», p. 12. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui no s'ha de morir, amb aigua clara es cura

3 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 102. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 290. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no s'ha de morir, en aigua clara es cura

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 241. Editorial Arte y Letras.

Qui no s'ha de morir, l'aire el cura

1 font, 2021.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 169. Autoedició.