Paremiologia catalana comparada digital

Qui pledeja no assossega

10 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1736.

Qui pledeja no assossega

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1149. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 370. Edicions 62.

Qui pleiteja no assossega

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 102. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Qui pledeja no arrossega

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Justícia i lleis», p. 214. Edicions Tres i Quatre.

Qui pledeja, no assossega

1 font, 1989.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 292. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui pledeja, no sossega

1 font, 1992.
Sinònim: Qui festeja, malalteja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2302», p. 231. Columna Edicions.

Qui pleiteja, no sosega

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 242. Editorial Arte y Letras.

Qui pleteja, no sossega

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 92. Librerías París-Valencia.

Qui plets té no dorm pas bé

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1150. Editorial Selecta-Catalonia.