Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'aixeca primer té el coc més gros

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Qui s'aixeca primer, té es coc més gros

3 fonts, 1926.
Lloc: Ciutadella.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aixecar Loc I Refr. i)», p. 367. Editorial Moll.
Ho diuen a Ciutadella per indicar els avantatges de matinar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.2. Parts del dia. 3.3.2.1. dematí i matinejar. Refranys», p. 130. Editorial Moll.
Qui dematineja, té molt guanyat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Menudeses», p. 236. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui s'aixeca primer, té el cóc més gros

2 fonts, 1969.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2408», p. 82. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Qui se lève le premier, a la plus grosse fougasse.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 222. Robert Morel Editeur.

Qui s'aixeca primer té es coc més gros

1 font, 1993.
A Ciutadella. Vol dir que els matiners tenen molts avantatges damunt els toca-sons.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «81 Aixeca», p. 25. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui s'aixeca primer, te 's coc mes gròs

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVII.- Menudèes», p. 312. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui s'aixeca primer, té es cóc més gros

1 font, 1926.
Lloc: Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cóc Refr. b)». Editorial Moll.