Paremiologia catalana comparada digital

Qui sembra favors cull ingratituds

8 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1883.

Els favors crien ingratituds

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els enemics», p. 252. Edicions 62.

Qui fa favors, sembra ingratituds

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amistats i relacions personals», p. 94. Editorial Sargantana.

Qui sembra favors / cull ingratituds

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ingratitud», p. 325. Edicions Polígrafa.

Qui sembra favors cull ingratituds

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. El desequilibri», p. 138. Pagès Editors.

Qui sembra favors, cull ingratituts

1 font, 1900.
Sempre, no.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 121. Editorial Rourich.

Sembra favor y cullirás ingratituts y agravis

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 30. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Sembra favors i colliràs ingratituds i agravis

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 264», p. 305. Columna Edicions.