Paremiologia catalana comparada digital

Qui té bon nas, té bon tracte

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Qui té bon nas té bon tracte

4 fonts, 1999.
Per dir que qui té el nas gros es afable.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 322. Editorial Moll.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Es creu que les persones amb el nas gros són de bon tractar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 205. Universitat Miguel Hernández.

Qui té bon nas, té bon tracte

4 fonts, 1984.
Significa que les persones que tenen el nas gros solen esser intel·ligents o simpàtiques.
Sinònim: Qui té bon nas, té bon jaç | Qui té bon nas, té bones velleses.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Nas», p. 82. Editorial Moll.
Significa que les persones que tenen el nas gros solen esser intel·ligents o simpàtiques i fan de bon tractar-hi.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1936 Nas», p. 270. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 39. Setmanaris i Revistes, SL.
Nas gros, bon caràcter.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 257. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui te bon nàs, / te bon tracto

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 320. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té bon nas, té bon trasto

1 font, 1993.
Ho diu així qui no està d'acord amb l'enunciat de l'anterior refrany.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1937 Nas», p. 270. Institut Menorquí d'Estudis.