Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té bons costats no li cau la roba
10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1951.
Qui té bons costats, no li cau la roba
3 fonts, 1951.
Lloc: Marina Baixa.
Qui té bons costats no li cau la roba
2 fonts, 1995.
Font: ME.
A qui té bons costats, no li cau la roba
1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Al qui té bons costats / no li cau la roba
1 font, 1970.
El que té bons amics surt bé de les seves empreses.
Lloc: Borges Blanques.
Al qui té bons costats, no li cau la roba
1 font, 1992.
Qui té bons costats, / no li cau la roba
1 font, 1967.
Qui té costats la roba no li cau
1 font, 2010.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).