Paremiologia catalana comparada digital

Qui té diligència mai té fred

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1900.

Qui té diligència, mai té fred

3 fonts, 1926.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Diligència Refr. a)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1020», p. 696. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Qui est actif, n'a jamais froid.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 228. Robert Morel Editeur.

Qui té diligència mai té fred

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El fred», p. 155. Pagès Editors.

Qui té diligència, mai té fret

1 font, 1919.
Miró i Borràs, Oleguer (1919): Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XV. Manresa, juny-desembre de 1919. Núm. 74. Pàg. 293-307 «Salut i feina (Conferència donada en el Centre Excursionista de Vich, el 18 d'abril de 1920)», p. 304. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui té diligència, may té frèt

1 font, 1900.
Sinònim: Lo peresós, si es laurador, no guòsa arar si fa un pòch de frèt, car nos pènsa que ell lo pogués sofferir (Eximènis).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 267. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui té molta diligencia mai té fret

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Desnudo corre el río, y no lleva frío.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 832. Antoni López, Editor.