Paremiologia catalana comparada digital

Qui té diners sempre té raó

20 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1938.

Qui té diners pot decantar la raó del seu cantó

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1157. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Cantó = costat, banda. Amb diners s'obtenen mitjans, els millors serveis d'advocats i investigadors, regals, suborns, sicaris…
Sinònim: Similars: Amb diners, torrons | Qui paga, mana | El diner fa veure l'orb, fa sentir el sord i fa trobar pare al bord. (orb = cec, invident // bord = fill il·legítim).
Equivalent en castellà: Similar: El dinero, todo lo puede.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 370. Web.
Sobre la corrupció i el poder.
Huguet, Josep (2009): Josep Huguet «La crisi al refranyer de Joan Amades». Web.

Qui paga bé sempre té raó

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1162. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 436. Edicions 62.

Qui té diners té raó

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1157. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Per indicar el poder dels diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 436. Edicions 62.

De diner, té més raó el que més en té

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 54. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1163. Editorial Selecta-Catalonia.

De diners, té més raó qui en té més

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 53. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1162. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui té diners, sempre té raó

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui a de l'argent, a toujours raison.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 316. Robert Morel Editeur.
Amb es doblers compren sa llei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 200. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui té diners, té raó

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 46. Estampa Gràfiques Calmell.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1228», p. 751. Columna Edicions.

Qui té diners te rahó

1 font, 2021.
Qui te diners. 4-10-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1678.jpg. Manuscrit.
Qui té diners. 4-10-1906 / 4-10-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1679.jpg. Manuscrit.