Paremiologia catalana comparada digital

Qui té més seny que se'n valgui

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1883.

Qui té més seny, que se'n valga

2 fonts, 1900.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 770», p. 37. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 123. Editorial Rourich.

Qui té més seny, que se'n valgui

2 fonts, 1969.
Invitació a la tolerància i a la comprensió.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 92. Ajuntament de l'Escala.
Equivalent en francès: Quia plus de bon sens, doit s'en servir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 412. Robert Morel Editeur.

Qui en tingue més, que se'n valgue

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 135. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui te mes seny que se'n valga

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui té més seny que se'n valgui

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Seny», p. 92. Edicions Polígrafa.

Qui te més seny, que se 'n valga

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.