Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 770», p. 37. Columna Edicions.
Qui té més seny que se'n valgui
7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1883.
Qui té més seny, que se'n valga
2 fonts, 1900.
Qui en tingue més, que se'n valgue
1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Qui te mes seny que se'n valga
1 font, 1883.
Qui té més seny que se'n valgui
1 font, 1970.
Qui te més seny, que se 'n valga
1 font, 1898.
Qui té més seny, que se'n valgui
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quia plus de bon sens, doit s'en servir.
Lloc: Catalunya del Nord.