Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 435», p. 325. Columna Edicions.
Qui temps té i el temps guarda, que li posin una albarda
12 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1919.
Qui té temps i el temps aguarda, que li posen una albarda
2 fonts, 1987.
Qui temps té i al temps aguarda, que li posen una albarda
2 fonts, 1926.
Vol dir que aquells qui es refien del temps, sense adonar-se'n arriba que el temps els manca.
Sinònim: Qui temps espera, temps li falta.
Lloc: Val.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Qui té temps i al temps aguarda que li posen una albarda
1 font, 2008.
Qui té temps i al temps aguarda, que li fiquen una albarda
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Qui té temps y el temps aguarda, que li pòsen un'albarda
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui té temps, i el temps aguarda, que li posen una albarda
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui temps té i al temps «aguarda», que li posen una albarda
1 font, 2011.
Qui va demorant treballs o obligacions amb excuses és que no vol fer-los i els haurà de fer en el moment més inoportú.
Sinònim: Contràries, les expressions: En la vida hi ha temps per a tot | Hi ha més dies que botifarres/llonganisses.
Qui temps té i el temps guarda, que li posin una albarda
1 font, 2008.
Significa que el temps no es pot perdre, perquè llavors manca.