Qui tot ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred

15 recurrències en 7 variants.

1. Qui ho deixa tot (o qui tot ho deixa) pel nét, ven la capa en temps de fred (1999, 1 font)

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.

3. Qui tot ho deixa pel nét, / ven la capa en temps de fred (1907, 1 font)

Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 81. L'Avenç.

4. Qui tot ho deixa pel nét, es ven la capa en temps de fred (1989, 2 fonts)

Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La capa», p. 122. Editorial Ausa.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 71. Garsineu Edicions.

5. Qui tot ho deixa pel nét, ven la capa en temps de fred (1988, 8 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 55. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 46. Editorial Millà.

Equivalent en castellà: Vende su capa en invierno quien lo deja todo al nieto.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Nét», p. 91. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 54. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 49. Seuba Edicions.

6. Qui tot ho deixa pel nét, veu la capa en temps de fred (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 240», p. 417. Columna Edicions.

7. Quit tot ho deixa pel nét, ven la capa en temps de fred (1989, 1 font)

Segons una llei natural sembla que les persones són estimades en relació a allò que tenen. Si algú es desprèn de les seves possessions en favor d'un altre, probablement ja no serà tracta amb la mateixa delicadesa.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 82. Editorial de Vecchi.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte