Paremiologia catalana comparada digital

Qui va de garbejar, es vol esbraonar

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Qui va de garbejar, es vol esbraonar

4 fonts, 1926.
Es diu perquè és feina de molt d'estrai.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Garbejar Refr. a)». Editorial Moll.
És feina molt pesada i les garbes feixugues.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 217. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 219», p. 693. Columna Edicions.
Es compta feina molt feixuga.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura. Feines», p. 149. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui va a esgarbellar es vol esbraonar

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1042. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui va de garbatjar, / es vol esbraonar

1 font, 1918.
Vol trobar ses garbes feixugues.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 277. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui va de garbejar es vol esbraonar

1 font, 1993.
Es diu perquè és feina de molt d'estrall (D.). Vol trobar les garbes feixugues (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1401 GarbejrR», p. 193. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui ve de garbejar es vol esbraonar

1 font, 1992.
Garbejar és l'acció de traginar, generalment a llom de les bèsties, les garbes des del camp fins a l'era on es farà la batuda.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Garbejar, garba, garberes, cavallons», p. 56. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.