Paremiologia catalana comparada digital

Qui viu de rendetes, viu de merdetes

10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.

Qui viu de rendeta, viu de merdeta

4 fonts, 1979.
Si la renda és baixa, els mitjans per viure són insuficients.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.3. La vida. Refranys», p. 361. Editorial Moll.
Menyspreança d'un estil de vida que encara que no comporti cap mena d'esforç, implica de viure amb mitjans insuficients.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 148. Editorial de Vecchi.
Viure amb mitjans insuficients.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La vida», p. 276. Edicions 62.
Viure amb mitjans insuficients.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «vida, viu, viure, viu-viu», p. 146. Editorial Millà.

Qui viu de rendetes, viu de merdetes

2 fonts, 1971.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1971): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1973): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui viu de rendeta viu de merdeta

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui viu de rendeta, passa dieta

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «R», p. 83. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui viu de rendeta, viu de rabieta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 460», p. 624. Columna Edicions.

Qui viu de renteta, viu de merdeta

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 65. Garsineu Edicions.