Paremiologia catalana comparada digital

Saber més que li han ensenyat

9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1928.

Saber u més que li han ensenyat

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «S», p. 108. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Sap més que li han ensenyat

2 fonts, 2010.
Extraordinari.
Lloc: País Valencià.
Defensa del País Valencià (2025): «https://x.com/ddelvalensiano/status/1927122558677098547». Twitter.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 30. Edicions del Bullent.

Saber u més [del] que li han ensenyat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 204», p. 98. Columna Edicions.

Saber ú més que li han ensenyat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 250. Editorial Arte y Letras.

Sap més del que li han ensenyat

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Astut, caut», p. 162. Eixam Edicions.

Sap més que l'han ensenyat

1 font, 2010.
Lloc: Moixent (Costera).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Sap mes que li han ensenyat

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 132. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).