Patró dels jugadors de naips, perquè segons tradició, el diable el volia temptar fent-lo jugar a cartes, però per més mala jugada que tingués, el sant sempre guanyava per efecte del poder de la seva santedat.
Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
10 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1901.
Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
2 fonts, 1983.
Sant Antoni i el dimoni / jugaven a trenta-u, / el dimoni va fer trenta / i Sant Antoni trenta-u
1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Sant Antoni i el dimoni / jugaven a trenta-u; / el dimoni va fer trenta, / Sant Antoni, trenta-u
1 font, 1996.
Lloc: S'Arenal.
Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u, sant Antoni va fer trenta i el dimoni trenta-u
1 font, 1935.
S'usa també alterant l'ordre dels guanyadors. Quan guanya sant Antoni s'aplica per a significar que els sants sempre tenen poder damunt el mal, i quan guanya el dimoni, per a indicar la idea contrària.
Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u: el dimoni va fer trenta, sant Antoni, trenta-u
1 font, 1992.
Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u, el dimoni va fer trenta, sant Antoni trenta-u
1 font, 1986.
Notem que l'obligada consonància de sant Antoni és el dimoni, encara que no ens ha de semblar forçat, si tenim en compte que el sant Abat de la Tebaida hagué d'heure-se-les constantment amb l'esperit maligne, que combaté i deixà vençut en distintes ocasions.
Sant Antoni i el Dimoni jugaven al trenta-u; el Dimoni en feia trenta i sant Antoni trenta-u
1 font, 2005.
Sant Antoni i el dimoni, / jugaven a trenta u; / el dimoni va fer trenta, / Sant Antoni trenta u
1 font, 1970.
Cançons.
Lloc: Llofriu.
Sant Antòni y 'l dimòni / Jugaven a trenta ú; / El dimòni va fer trenta, / Sant Antòni trenta ú
1 font, 1901.
Lloc: Manresa.