Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. L'ofici», p. 63. Pagès Editors.
Sastres pobres que robeu, robeu que pobres sereu
13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1900.
Sastres pobres que robeu, robeu que pobres sereu
6 fonts, 1989.
És una interpretació popular de les sigles SPQR (Senatus PopulusQue Romanus —El senat i el poble romà) al·lusives al govern de l'antiga Roma, present avui dia en nombrosos llocs, entre els quals es troba la processó dels armats, de Vic.
Lloc: Vic (Osona).
Sastres Pobres Que Robeu, Robeu Que Pobres Sereu
2 fonts, 1928.
Interpretació que el poble feia de les lletres SPQR («Senatus PopulusQue Romanus») que lluïen al penó que portava el llegendari Capità Manaia ─que comandava els armats o soldats romans que precedien les processons de Setmana Santa─, brodades en or sobre drap vermell.
En el penó que portava el llegendari Capità Ma-naia —que comandava els armats o soldats romans que precedien les processons de Setmana Santa— es llegien aquestes quatre lletres, brodades en or sobre drap vermell: S. P. Q. R., inicials de 'Senatus Populus Que Romanus". ¿Sabeu com les interpretava el poble Uegint-les de la primera a la darrera i viceversa? «Sastres Pobres Que Robeu Robeu Que Pobres Sereu.».
Sastres pobres que robeu, / robeu, que pobres sereu
1 font, 1970.
Sastres pobres que robéu, robéu que pobres seréu
1 font, 1900.
Sastres pobres que robeu, robeu que que pobres sereu
1 font, 1993.
Sastres pobres que robeu, robeu, que pobres sereu
1 font, 1992.
Sinònim: Soldat pollós, coquí, ronyós.
Sastres pòbres que robeu: robeu, que pòbres sereu
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.