Paremiologia catalana comparada digital

Mala herba mai no mor

108 recurrències en 37 variants. Primera citació: 1805.

Mala herba mai mor

27 fonts, 1902.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «En Met de les Conques», p. 30. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Mala hierba nunca muere.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 144. Editorial Pòrtic.
Es diu referint-se a alguna persona dolenta o que molesta, i significa que generalment aquesta mena de gent sol durar molt de temps.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Morir», p. 79. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: Mala hierba nunca muere.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 54. Editorial Joventut.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 666 «Refranyer popular», p. 26. Revista Bellpuig.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 69», p. 51. Columna Edicions.
Otras veces el pesimismo se manifiesta indicando la abundancia y preponderancia del mal en el mundo. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. M», p. 103. Consell de Mallorca.
Una mala persona mai desapareix.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Herba», p. 243. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Herba», p. 244. Edicions Polígrafa.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mal», p. 36. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Mala hierba nunca muere.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 41. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1953): Ibiza, núm. 1, 2a època, 1953 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 38. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. La flora», p. 270. Llibres de l'Index, S.A..
És difícil desfer-se de persones o coses desagradables.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 44. Institut d'Estudis Eivissencs.
Es diu referint-se a les persones dolentes que solen ciure molt (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1498 Herba», p. 205. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie B. Dolentia. Refranys», p. 109. Hora Nova.
La maldat sempre està present. També expressa la dificultat de suprimir allò que perjudica.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. XIII. Referències diverses. La flora. Els fruits», p. 65. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Equivalent en castellà: Cosa mala nunca muere | Mala yerba nunca muere.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 814. Antoni López, Editor.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. herba», p. 897. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys de remeis casolans», p. 170. Museu de Vilafranca.
Bo és que els sembrats hagin nascut bé, que hagin tingut un bon hivern i que el temps hagi ajudat a llur desenrotllament, però la força del temps primaveral fa créixer igual e!s sembrats que les herbes que els disputen la humitat i riquesa del terrer. Per això es fa precís arrencar-les, bir— bar, i, en certs cultius, entrecavar la terra.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 11 (Any I, 14-març-1936) «Folklore de la pagesia. Abans de la recol·lecció», p. 23. Revista Curiositats de Catalunya.
Bo és que els sembrats haigin nascut bé, que hagin tingut un bon hivern i que el temps hagi ajudat a llur desenrotllament, però la força del temps primaveral fa créixer igual els sembrats que les herbes que els disputen la humitat i la riquesa del terrer. Per això cal arrencar-les.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Abans de la recol·lecció», p. 166. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «I. Aliments i espècies», p. 11. Autoedició.
Equivalent en llatí: Mala herba non interit.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Hierba.
Equivalent en castellà: Mala hierba nunca muere.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 38». Autoedició.

Mala herba mai no mor

17 fonts, 1979.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Pessimistes», p. 44. Edicions Morera.
Pessimistes. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.
Documentada en llatí però d'origen incert, «Mala herba cito crescit» (mala herba creix ràpid).
Equivalent en llatí: Mala herba cito crescit (Trad.: Mala herba creix ràpid).
Diàdoc, Jaume (2019): «https://twitter.com/jaume_diadoc/status/1087330439935787008». Twitter.
Sinònim: La mala herba sempre creix (o creix de pressa).
Equivalent en castellà: Mala hierba nunca muere.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «331», p. 100. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: Mala hierba nunca muere.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... MALDAT», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.
A partir d'antecedents bíblics es fixa en la llengua aquest proverbi que evidencia la dificultat de llevar allò que perjudica.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 41. Editorial de Vecchi.
Equivalent en esperanto: Akvo kaj pano servas al sano.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Salut, felicitat, vida i mort | Sano, feliĉo, vivo kaj morto», p. 7. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
La maldat sempre està present. També expressa la dificultat de suprimir allò que perjudica.
Sinònim: Mala herba mai mor i el bestiar no se la menja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 564. Edicions 62.
Equivalent en llatí: Mala herba non interit.
Font: HW 38062.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1579». Enciclopèdia Catalana.
El vas dolent no es trenca.
Equivalent en llatí: Malum vas non frangitur.
Font: HW 38111.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1600». Enciclopèdia Catalana.
Dificultat de llevar allò que perjudica.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «morir (o no), morir-se (o no), mort, morta», p. 99. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 16. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Productes naturals. Herbes», p. 258. Universitat Miguel Hernández.

Mala herba may mort

7 fonts, 1900.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 78. Editorial Rourich.
Herba.
Equivalent en italià: Erba cattiva ovunque alligna.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 203. Web.
Mala herba may mort. 15-9-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1078.jpg. Manuscrit.
Mala herba may mort. 13-1-1875.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1079.jpg. Manuscrit.
Mala herba may mort. 7-6-1887.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1081.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «H», p. 28. Manuscrit.

Mala herba mai mor i el bestiar no se la menja

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1047. Editorial Selecta-Catalonia.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «9. Les males herbes. 9.1. Formes de lluita», p. 99. Manuscrit.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
La maldat sempre està present. També expressa la dificultat de suprimir allò que perjudica.
Sinònim: Mala herba mai no mor.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 564. Edicions 62.

Mala herba may mor

4 fonts, 1831.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 155. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Equivalent en castellà: Cosa mala nunca muere.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «361», p. 84. Imprenta de Saurí y Compañía.
Equivalent en castellà: Cosa mala nunca muere.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Mala herba mai mor i es bestiar no se la menja

3 fonts, 1983.
Ho diuen irònicament els vells amb bona salut, o els ho diuen.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.2. Fruits, herbes, altres plantes (Per a fruita i verdura, veg. tb. 9.5.1. Aliments). Refranys», p. 202. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Bestiar», p. 52. Consell Insular de Menorca.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 30. Ajuntament d'Inca.

Mal'herba may mort

2 fonts, 1874.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Desenganyat mal'herba may mort.
Font: E. Vilanova, vol IX, p129.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Ni la mort romprá aquets llassos. / ¡Ah! no; mal'herba may mort.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1874): Lo Ferrer de Tall «Acte primer. Escena XV». Manuscrit.

Mala herba mai mòr, / i es bestiar no se la menja

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. III.- Bestiar», p. 283. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 286. Institut Menorquí d'Estudis.

Mala herba mai mor, però els animals se la mengen

2 fonts, 1999.
Està en total contradicció amb l'anterior, però serveix igual.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.2. Fruits, herbes, altres plantes (Per a fruita i verdura, veg. tb. 9.5.1. Aliments). Refranys», p. 202. Editorial Moll.
(1999): L'Estel «Més refranys», p. 25. Revista L'Estel.

Mala herba may no mor

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 139. Seuba Edicions.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 106. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Mala herba, mai mor

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.

Herba dolenta mai mor

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La maldat», p. 103. Pagès Editors.

La mala herba no mor mai

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «L», p. 29. Autoedició.

Mal erba mai mor

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mal' hèrba may mor

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Cosa mala nunca muere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hèrba», p. 2.
Equivalent en llatí: Nullo, crede mihi, mala res extinguitur aevo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hèrba», p. 2.

Mal' herba may mor

1 font, 1805.
Sinònim: V. Hèrba.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Morir», p. 101.

Mala grapa mai mor

1 font, 2021.
Refranyer arxiver. Refranys estrafets.
Francesc (2021): «https://twitter.com/FLopezcamp/status/1369634729062989825». Twitter.

Mala herba / mai no mor

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 29. Autoedició.

Mala herba / May mor

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/167/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mala herba mai mor i es bestiar no la menja

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie B. Dolentia. Refranys», p. 109. Hora Nova.

Mala herba mai mor, i el bestiar no la menja

1 font, 1979.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.

Mala herba mai mor, i es bestiar no se la menja

1 font, 1984.
Lo dolent sempre subsisteix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Arbres. Plantes. Fruites», p. 165. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mala herba mai mor... i es bestiar no la vol

1 font, 1993.
Es diu referint-se a les persones dolentes que solen ciure molt (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1498a Herba», p. 205. Institut Menorquí d'Estudis.

Mala herba mai mor... i es bestiar no se la menja

1 font, 1993.
Es diu referint-se a les persones dolentes que solen ciure molt (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1498b Herba», p. 205. Institut Menorquí d'Estudis.

Mala herba mai mor... si es bestiar no se la menja

1 font, 1993.
Es diu referint-se a les persones dolentes que solen ciure molt (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1498c Herba», p. 205. Institut Menorquí d'Estudis.

Mala herba mai mort

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 232. Edicions Polígrafa.

Mala herba mai no mor (o sempre creix)

1 font, 2000.
Frase normalment irònica amb què es constata que les persones o les coses dolentes solen durar més que les bones.
Equivalent en castellà: Mala hierba nunca muere.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Herba», p. 134. Enciclopèdia Catalana.

Mala herba may mor, / ni'l bestiá se la menja

1 font, 1891.
Lloc: Avinyonet (Girona).
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Botánica popular. Generalitats», p. 8. Associació d'Excursions Catalana.

Mâla herba mây môr, ni bestiar la se menja

1 font, 1979.
Sinònim: Mala herba mai nor, i el bestiar no la menja.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 606.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.

Mala herba may mòrt

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. 23. 109», p. 48. Baguñá, editor.

Mala herba, mai mor ni es bestiar la se menja

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 43. Consell de Mallorca.

Mala herba, may mor

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Cosa mala, nunca muere.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.

Mala hèrba, may mòr

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Hierba (Cosa) mala, nunca muere.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Hierba mala, no la empece la helada.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: Ill weed, grow apace (Trad.: Mala herba, crex depressa).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: La mala erba, cresce presto.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: La mala erba, vive sempre.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Les méchans sont toujours en vie (vivent longtemps).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Mala hierba, mucho crece.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Mauvaise herbe, croît toujours.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Nullo, crede mihi, mala res extinguitur aevo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Vaso malo, nunca cae de la mano.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.

Mála herba, may mór, ni bestiar no la se manje

1 font, 1979.
Sinònim: Mala herba mai nor, i el bestiar no la menja.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 58.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.

Mala herba, may mort

1 font, 2021.
Mala herba may mort. 11-10-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1080.jpg. Manuscrit.

Mala herba... no mor mai

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Una mala herba, mai mor

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Une mauvaise herbe ne merurt jamais.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 77. Autoedició.