Paremiologia catalana comparada digital

Semblar la Mare de Déu de l'Empenta

29 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1857.

Semblar la Mare de Déu de l'Empenta

4 fonts, 1935.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Aplicat a les dones poc expressives. Fa referència a la Mare de Déu de la Pietat pintada damunt un retaule bizantí que hi havia a l'antic convent de sant Agustí, de Barcelona.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 112. Editorial Selecta-Catalonia.
Es diu d'una persona molt aturada i apàtica.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. «Ora pro nobis» i fes pel que et trobis», p. 346. Editorial Gregal.
Ser aturat/da.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 29. Web.

Semblar la Mare de Déu de l'empenta

3 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Parecer apático.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 92. Editorial Diàfora.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 143. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 179. Cossetània Edicions.

Pareix la Mare de Déu de l'Espenta

2 fonts, 1992.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 26. Autoedició.
Es diu d'una dona molt encantada.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 169. Servei Local de Català de Tortosa.

Esser com una mare de Déu de l'empenta

1 font, 1984.
Molt calmada.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 54. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

La Mare de Déu de l'Empenta

1 font, 1935.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (Volum III), p. 90.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Relació de refranys barcelonins explicats en altres volums de la present biblioteca. Volum III. Origen i sentit d'alguns proverbis», p. 96. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

La Mare de Déu de l'empenta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1037», p. 853. Columna Edicions.

Mare de Dèu de l'empenta

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Aplicacion figurada de objetos físicos al carácter ó circunstancias personales», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Mare de Déu de l'empenta

1 font, 1994.
Denominació a dones que fan un treball sense gaires miraments.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Mare de Déu de la empenta

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Aplicacion figurada de objetos físicos al carácter ó circunstancias personales», p. 107. Hermanos Espasa, Editores.

Pareix la Mare de Déu de l'espenta

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 291. Editorial Antinea.

Sembla la Mare de Deu de l'ampenta

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0036 «115 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364363». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sembla la Mare de Deu de l'empenta

1 font, 1924.
Una que sigui aturada. De: Ausellé i Rigau, Joaquim.
Lloc: La Sellera.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0051 «137 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371044». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sembla la mare de Déu de l'empenta

1 font, 1984.
Esser apàtica i veciada.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. S. Conjugacions vàries», p. 116. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sembla la Mare de Déu de l'empenta!

1 font, 2012.
El que sempre fa mala cara i no saps ben bé perquè. Mai està prou content, i no saps quan el guanyes o quan el perds.
Sinònim: Sembla que l'han fotut i no l'han pagat!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels antipàtics», p. 55. Brau Edicions.

Sembla la Pare de Deu de la Espenta

1 font, 1915.
Un besaroc. Us actual. De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0054 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434870304201/81/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Semblar la mare de Déu de l'empenta

1 font, 1985.
Aplicat a qui és poc airós.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «4. Glossari», p. 108. El Llamp.

Semblar la Mare de Déu de l'Espenta

1 font, 2008.
Una persona apàtica que es contempla massa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Semblar la Mare de Déu de les Espentes

1 font, 2017.
Se sol dir quan alguna persona, generalment una dona, va mal vestida o ho fa de qualsevol manera, estrafolària.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 143. Salvat, S.A. de Ediciones.

Semblen la Mare de Déu de l'empenta

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Grans i joves», p. 39. Autoedició.

Sembles la Mare de Déu de l'Empenta / dels Desesperats

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Sembles la mare de Déu de l'espenta

1 font, 2020.
Lloc: Freginals (Montsià).
Bonfill Cerveró, Carla (2020): Guia de Freginals «Refranys i dites», p. 197. Diputació de Tarragona.

Sembles la Mare de Déu de l'espenta

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo treball», p. 49. Cossetània Edicions.

Sembles la Mare de Déu de l'Espenta

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo treball», p. 29. Cossetània Edicions.