Paremiologia catalana comparada digital

Semblar una màrfega

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1979.

Sembla una màrfega

3 fonts, 1979.
Una «marfegassa» és una «meuca».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIV. Les semblances i les comparacions», p. 178. Llibres de l'Index, S.A.
Una dona grossa i malgirbada.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «semblant, semblar», p. 129. Editorial Millà.
Es diu de la persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia, que es mou desmanegada, pengeim-penjam.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.4. El vestit, la roba, el calcer», p. 73. Eixam Edicions.

Semblar una màrfega

3 fonts, 1979.
Persona, especialment dona, grossa i malgirbada.
Des que menja tant, sembla una màrfega.
Sinònim: Semblar una bóta de set cargues.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Gras». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Persona, especialment dona, grossa i malgirbada.
La seva filla no és gaire agraciada, sembla una màrfega.
Sinònim: Ésser una màrfega sense punts (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malforjat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es diu de la dona grossa i mal girbada. Del que va mal vestit.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. De la màrfega i el matalàs», p. 312. Universitat Politècnica de Catalunya.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 187. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.