Paremiologia catalana comparada digital

Ser un estornell

26 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1803.

Ésser un estornell

6 fonts, 1949.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els estornells». Web.
(Ésser una) persona eixerida, molt desperta de potències.
No se n'hi escapa ni una; es coneix molt bé totes les minúcies de la feina; és un estornell.
Sinònim: Ésser una espurna (algú), ésser un argent viu, pensar-se-les totes.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Eixerit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
(Ésser una) persona molt eixerida, desperta i alhora esvalotada.
Aquest noi és un estornell: no para quiet i no pot estar sense fer malifetes.
Sinònim: Ésser un bon element (algú), ésser de por (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Entremaliat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 212. Editorial Millà.
Expert.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Condicions: destresa», p. 110. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Estornell», p. 896. Editorial Selecta-Catalonia.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 35. Editorial Miguel A. Salvatella.

Estornell

5 fonts, 1910.
M. Persona eixerida, molt desperta de potències.
Bon estornell hi ha amb tu! | Es un fumut estornell, no se'n poden fiar | Aquest patró… tenia el seu atlot de barca que era una alhaca, un estornell de lo més espavilat y desxondit, Penya Mos. iii, 199.
Equivalent en castellà: Pájaro | bergante.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estornell 2». Editorial Moll.
Algú molt despert. De: Rodríguez Mir, Antoni.
Font: 1.111 llamps i pestes (Palma, 2024).
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Insulteu en català! - https://www.vilaweb.cat/noticies/insults-catala/». Vilaweb.
Persona eixerida i desperta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres aus i ocells que ens descriuen», p. 359. Editorial Gregal.
Home llest y entremaliat.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Estornell. Modismes», p. 334. L'Avenç.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Estornell», p. 104. Miscel·lània Penedesenca.
Persona esvalotada, barrim-barram.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Estornell», p. 104. Miscel·lània Penedesenca.

Ésser un bon estornell

2 fonts, 1979.
Segons Pompeu Fabra, ser viu però mancat de reflexió, ponderació, clara percepció de les coses.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Estornell», p. 104. Miscel·lània Penedesenca.
Un eixelebrat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 47. Editorial Millà.

Estornella

1 font, 1926.
F. Noia o dona deixondida, llesta, viva de potències.
S'estornella de Na Marieta, Alcover Cont. 347.
Equivalent en castellà: Pájara | Picarona.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estornella». Editorial Moll.

La nèna és un estornell

1 font, 1907.
Espavilada. Al revés, hi han alguns substantius que podrien dirse, segons còm s'usin, «sustantius adgectivats», perque en cèrts cassos fan de vèrs adgectius.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 5.15», p. 12. Baguñá, editor.

Ser bon estòrnèll

1 font, 1803.
F. met.
Equivalent en castellà: Ser buen páxaro.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Estòrnèll», p. 346.
F. met.
Equivalent en llatí: Sagacem, callidum esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Estòrnèll», p. 346.

Ser bon estornèll

1 font, 1839.
Fr. Ser mòlt astut y cautelòs.
Equivalent en castellà: Ser pájaro de cuenta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estornèll», p. 901. Impremta de Josep Torner.
Fr. Ser mòlt astut y cautelòs.
Equivalent en francès: Être bien madré.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estornèll», p. 901. Impremta de Josep Torner.
Fr. Ser mòlt astut y cautelòs.
Equivalent en italià: Essere accorto, volpe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estornèll», p. 901. Impremta de Josep Torner.
Fr. Ser mòlt astut y cautelòs.
Equivalent en llatí: Sagacem, callidum esse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estornèll», p. 901. Impremta de Josep Torner.

Ser un bon estornell

1 font, 1910.
Ser molt astut y cautelós.
Equivalent en castellà: ¡Es un buen pájaro!
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Estornell. Modismes», p. 334. L'Avenç.
Ser molt astut y cautelós.
Equivalent en castellà: ¡No es mal pájaro!
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Estornell. Modismes», p. 334. L'Avenç.
Ser molt astut y cautelós.
Equivalent en castellà: ¡Vaya pájaro!
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Estornell. Modismes», p. 334. L'Avenç.