Que sempre te la raó, que no canvia mai el seu pensament, molt tossut.
Mira que es «marrà», per nassos ho ha de fer com ell diu.
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Ser un marrà
17 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1969.
Marrà
4 fonts, 1969.
Crit, plor, d'un infant que marraneja.
Havíem anat a comprar al supermercat, i quan el nen em va demanar una piruleta i li vaig dir que no, es va tirar a terra i va començar a cridar i a plorar: uns marrans…!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Marrà -ana adj. Entre altres significats, en sentit figurat és a Cerdanya una persona caparruda, tossuda, sorruda.
No ho vos entenre, eh? Si n'ets de marrà!
Lloc: Cerdanya.
Noi tossut i ploraner que somica per la més petita contrarietat.
Lloc: Cat.
Ésser un marrà
3 fonts, 1979.
Que no és de fiar, que fa porcades.
No te'n refiïs pas, d'ell, que és un marrà.
Sinònim: Ésser un monstre.
Porc, dit d'una persona molt bruta.
No es renta mai: és un marrà.
Sinònim: Ésser un carnús (algú), ésser un pollós, ésser un gitano.
(Ésser un) home indecent; dona indecent.
Sempre està pensant en el mateix: aquest home és un marrà.
Sinònim: Ésser un porc, vell verd.
Dit de l'infant molt tossut, que fa marraneries.
Aquest nen és un marrà, es passa el dia plorant i demanant.
(Ésser un) home caparrut, tossut.
No l'intentis fer canviar d'opinió, aquest home és un marrà.
Sinònim: Ésser una mula, més tossut que un marrà, tossut com un marrà.
Caparrut. Tossut. Rabiüt. Porc. Brut. Luxuriós, Llibertí.
Sinònim: Semblar un marrà.
Brètol, brut, indecent, ploraner, tossut. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Ser un marrà
3 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un marrano (hombre o mujer indecente).
A Cerdanya es diu quan un home és tossut.
Lloc: Cerdanya.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Marrà, marrana
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona molt bruta. En sentit propi designa el verro, el mascle de la truja. El mot prové de l'àrab i significa «prohibit», per tal com menjar porc és prohibit per la religió musulmana. Hom anomenava així els jueus i els musulmans conversos però que continuaven a practicar llur religió d'amagat.
Es diu a (d')una persona, especialment una criatura, molt tossuda. Es diu també a (d')una persona indecent. En sentit propi designa el mascle de l'ovella. L'origen del mot sembla preindoeuropeu.
Ser marrà
1 font, 2014.
Ser tossut, molt insistent en una idea personal.
Sap que no ho podrà fer, però ell «marrà» amb el seu pensament.
Lloc: Ogassa (Ripollès).