Paremiologia catalana comparada digital

Ser un marrà

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1969.

Ésser un marrà

6 fonts, 1979.
Que no és de fiar, que fa porcades.
No te'n refiïs pas, d'ell, que és un marrà.
Sinònim: Ésser un monstre.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Brètol». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Porc, dit d'una persona molt bruta.
No es renta mai: és un marrà.
Sinònim: Ésser un carnús (algú), ésser un pollós, ésser un gitano.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Brut». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
(Ésser un) home indecent; dona indecent.
Sempre està pensant en el mateix: aquest home és un marrà.
Sinònim: Ésser un porc, vell verd.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Indecent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit de l'infant molt tossut, que fa marraneries.
Aquest nen és un marrà, es passa el dia plorant i demanant.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Ploraner». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
(Ésser un) home caparrut, tossut.
No l'intentis fer canviar d'opinió, aquest home és un marrà.
Sinònim: Ésser una mula, més tossut que un marrà, tossut com un marrà.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Tossut». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Caparrut. Tossut. Rabiüt. Porc. Brut. Luxuriós, Llibertí.
Sinònim: Semblar un marrà.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. Dels bens i marrans», p. 54. Universitat Politècnica de Catalunya.

Ser un marrà

3 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un marrano (hombre o mujer indecente).
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 170. Editorial Diàfora.
A Cerdanya es diu quan un home és tossut.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 161. Salvat, S.A. de Ediciones.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «També diem...», p. 192. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Marrà

2 fonts, 1969.
Crit, plor, d'un infant que marraneja.
Havíem anat a comprar al supermercat, i quan el nen em va demanar una piruleta i li vaig dir que no, es va tirar a terra i va començar a cridar i a plorar: uns marrans...!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 88. Autoedició.
Noi tossut i ploraner que somica per la més petita contrarietat.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marrà 4», p. 114. Edicions Polígrafa.