I també el món vegetal ha traspassat a la parla quotidiana tot d'instruments pejoratius per ser aplicats a persones…
Ser un pastanaga
14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1898.
Pastanaga
8 fonts, 1985.
Sac de renecs.
Sinònim: V. Tanoca 2.
Que té poc seny.
Es poden alternar amb «tonto».
Sinònim: Tonto (cast.).
A més de la planta també es fa servir per anomenar una persona curteta, de poc seny.
Equivalent en castellà: Soplagaitas.
Es diu a (d')una persona que és beneitona, que té poc seny, i sovint a (d')una criatura. En sentit propi, la pastanaga és el que en francès s'anomena «carotte».
Equivalent en francès: Carotte.
Pastanaga!
2 fonts, 1999.
Alguns dels insults més freqüents.
Sinònim: Cap d'olla! | Cap de suro! | Cap de fava! | Bleda! | Curt de gambals! | Bosses tristes! | Torrapipes! | Bajoca! | Animal, fora s'ànima | Pitjor que lo que tiren | Beneit i cregut | Cuca! | Floreta! | Fonoll! | Pardal amb anses! | Pardal assolellat!
Lloc: Mallorca.
Insults homologats. De: Joanot.
Ésser un pastanaga
1 font, 2004.
(Ésser) beneitó, persona de poc seny.
En Guillem és un pastanaga: tothom li pren el pèl.
Sinònim: Ésser albercoc, beneit del cabàs, ésser un babau cistella.
Ser un pastanaga
1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un papirote, mentecato, zamacuco.