Paremiologia catalana comparada digital

Déu dona les nous a qui no les sap trencar

24 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1889.

Déu dóna les nous a qui no les sap trencar

3 fonts, 1926.
Es diu en veure que té medis de fer certa cosa una persona que tanmateix no els usarà.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar.
Font: Miró Afor. 215.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. mm)». Editorial Moll.
Vol dir que la sort afavoreix gent que no sap fer bon ús dels seus beneficis.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Nou Refr. d)». Editorial Moll.
Vol dir que la sort afavoreix gent que no sap fer bon ús dekls seus beneficis.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Nou», p. 83. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Dieu donne les noix à qui ne sait pas les casser.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 430. Robert Morel Editeur.

Déu dóna les nous al qui no les sap trencar

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 385», p. 542. Columna Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Déu dona anous a qui no les sap trencar

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «I. Dios y su providencia. Actúa dando», p. 84. Museu de Mallorca.

Deu dona les nòus al qui no les sap trencar

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Dios da habas, á quien no tiene quijadas.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 215. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Le pain nous vient lorsqu'on n'a plus de dents.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 216. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Chi ha denti, non ha pane; e chi ha pane, non ha denti.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 216. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Gingivae quandoque Deus dat amygdala inermi.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 216. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Dá Deos nozes a quem naõ tem dentes.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 216. Centre Excursionista de Catalunya.

Deu dona les nous al qui no les sap trencar

1 font, 1900.
(Jud.) V. Exalçar.
Sinònim: Deu dona faves al qui no té caxals per rosegar-les.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «D», p. 36. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Déu dona nous (o faves) a qui no les pot rosegar

1 font, 2021.
Diu que la sort afavoreix gent que no la sap aprofitar, mentre que qui la sabria aprofitar no en té.
Sinònim: Déu dona pa a qui no té queixals.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «D», p. 38. Edicions de 1984.

Deu dona nous a qui no les sap roigar

1 font, 1962.
(Dios da nueces a quien no las sabe comer).
Lloc: Vall d'Àneu (Pallars Sobirà).
Pol i Pol, Celestí (1962): Diccionario dialectal del Valle de Aneu (Pallars Sobirá), 3a ed., 1973 «Refranes», p. 29. Instituto de Estudios Ilerdenses.

Déu dóna nous a qui no les sap trencar

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.

Déu dona nous a qui no les sap trencar

1 font, 2001.
Les fruites i fruits secs de més conreu al refranyer són peres, cireres i nous.
Forgas i Berdet, Esther (2001): Saber popular i alimentació «Els refranys sobre alimentació al llarg de la història. El seu perquè - https://www.researchgate.net/publication/265961183_Els_refranys_sobre_alimentacio_al_llarg_de_la_historia», p. 22. Universitat de Barcelona.

Déu dóna nous a qui no sap roigar (rosegar)

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Déu», p. 51. Pagès Editors.
Sinònim: Déu dóna fam a qui no té queixals.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Nou», p. 102. Pagès Editors.
Sinònim: Déu dóna fam a qui no té queixals.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Roigar», p. 129. Pagès Editors.

Déu dona queixals a qui no té dents per trenca'ls

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 46 (15 de març de 1928) «Refraner. XXXIV. De Déu», p. 103. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Dóna Déus les nous a qui no les sap trenquar

1 font, 1926.
Font: Jahuda Dits, c. 67.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trencar 1. c)». Editorial Moll.

Dona Deus les nous a qui no les sap trenquar

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol LXVII. De loar e dir be d hom», p. 77. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.

Sovint Déu done nous a qui no pot ruigar

1 font, 2014.
Ruigar: rosegar.
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «III. Glossari», p. 67. Garsineu Edicions.