Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pinxo

15 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1936.

Pinxo

6 fonts, 1936.
A més de les accepcions enregistrades pels diccionaris, es diu pinxo o pinxa, qualsevol persona gallarda, ben plantada, vital, encara que no en faci ostentació.
Em pensava que l'avi Ranca era un vellot i resulta que és un pinxo | A la primeria d'aquest segle (XX) a les noies els agradava que un jove fos pinxo | Que és pinxa, la promesa d'en Ramon?
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Pinxo», p. 175. Editorial Pòrtic.
Fatxenda. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
«Echao p'alante». De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Bufat. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Que va de valent/dolent.
Freixa, Gabriel (2015): Atzucac «Els millors insults en català: a blasfemar! - http://atzucac.cat/insultem-i-blasfemem-pero-en-catala/». Web.
Valent, audaç, atrevit.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pinxo», p. 320. Edicions Polígrafa.
Persona presumida.
Els morellans sempre han sigut molt pinxos, diuen que.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 263. Juli Jordà Mulet, accepció 2.
Que fa el valent.
Eres tu poc pinxo!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 263. Juli Jordà Mulet, accepció 1.
[…] la del pinxo i la del mesell.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 23. Les contradiccions», p. 342. Editorial Pòrtic.

Ser un pinxo

4 fonts, 1968.
Equivalent en castellà: Ser un pincho, matón, bravucón, chulo, guaperas, fanfarrón, matamoros, matasiete.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 207. Editorial Diàfora.
Que fa gala d'ésser valent, tracta de fer por mitjançant la força.
Equivalent en castellà: Ser un matón.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 95. Editorial Claret.
Ser una persona que va arreglada, que no passa desapercebuda, amb un cert atractiu i una mica presumida.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 163. Salvat, S.A. de Ediciones.
Però, tot hauria quedat en un cas de mala sort si el Roca no hagués estat un pinxo.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Revenja per a un difunt», p. 55. Edicions de la Magrana.

Pinxo (cast.)

1 font, 1999.
Es diu a (d')un que es dóna de valent, que vol impressionar o fer por als altres, i també d'un baranda, d'un macarró.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 138. Editorial Trabucaire.

Pinxo!

1 font, 2024.
Insults homologats. De: Joanot.
Xavier (2024): «https://twitter.com/Xavier98128322/status/1752602131113156612». Twitter.