M. Que fa ostentació de valentia; que tracta d'imposar-se per la seva anomenada de valent, infonent por.
Joanet, creu-me, no t'hi emboliquis, potser és un pinxo, Vilanova Obres, xi, 195 | El pinxo, el valent d'establiment més o menys equívoc, fou un producte del joc, Pla SB 140 | El pinxo començà sense soroll a maltractar-la, Espriu Lab. 96.
Equivalent en castellà: Pincho.
M. Presumit, que pretén d'esser o semblar el millor.
Vaig xiular la tonada de l'abeurada tan bé com el millor vaquer i el millor traginer, que són els pinxos d'aquesta feina, Lluís Rec. 32.
Equivalent en castellà: Guapo | Majo.
A més de les accepcions enregistrades pels diccionaris, es diu pinxo o pinxa, qualsevol persona gallarda, ben plantada, vital, encara que no en faci ostentació.
Em pensava que l'avi Ranca era un vellot i resulta que és un pinxo | A la primeria d'aquest segle (XX) a les noies els agradava que un jove fos pinxo | Que és pinxa, la promesa d'en Ramon?
Bufat. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
«Echao p'alante». De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fatxenda. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Persona presumida.
Els morellans sempre han sigut molt pinxos, diuen que.
[…] la del pinxo i la del mesell.