Paremiologia catalana comparada digital

Ser una meuca

25 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.

Meuca

10 fonts, 1926.
F. Prostituta.
Les cases de meuques de sobre muralla,… apareixien estranyament quietes, Caselles Mult. 120.
Lloc: Barcelona.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Meuca 3». Editorial Moll.
F. Dona beneitota.
Equivalent en castellà: Tonta.
Lloc: Valls.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Meuca 4». Editorial Moll.
M. Home pillastre, de mala intenció.
Quin meuca, que n'hi ha, d'aquell!
Equivalent en castellà: Pícaro.
Lloc: Solsona, Cardona, Gironella.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Meuca 5». Editorial Moll.
F. Dona ploraire, gemegadora.
Lloc: Reus.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Meuca 6». Editorial Moll.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
F. Prostituta (i per extensió aplicat despectivament).
Lloc: Ribagorça - Po.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «M», p. 71. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, accepció 2.
Persona pillastre.
Lloc: Solsona, Cardona.
Divins, Pep; Davins, Mon (2013): Rescatant les paraules d'una analfabeta - El valor d'un llegat dins la tradició oral «Taula 1», p. 120. Autoedició.
Dona de vida alegre.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Meuca 4», p. 171. Edicions Polígrafa.
Dit normalemnt a una nena molt ploraire.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Meuca», p. 96. Pagès Editors.
Prostituta. De: Mestre i Noè, Francesc.
Lloc: Tortosa.
Mingorance López, Jesús (2015): Vigència del Vocabulari tortosí recollit per Francesc Mestre i Noé «4.4 Formes i significats alternatius aportats pels informants», p. 53. Universitat Rovira i Virgili.
En una carta adjunta, la pobra meuca en braós de la qual havia expirat el cambrer aristòcrata, impressoinada fins al moll dels ossos per la tragèdia, explicava a l'alcalde la crisi espiritual profunda que li havia provocat el fet.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Quarta part. La garbinada blanca. V», p. 320. Edicions de la Magrana.
[…] o l'escàndol del bordell de Tortosa on el peó, de seguida d'unes fórmules de cortesia molt ben dites a uns pescadors del delta a propòsit d'una meuca que els va fer il·lusió qua n el Joanet ja l'havia escollida, els ablaní les costelles…
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. I», p. 195. Edicions de la Magrana.
Dona beneitota, ploranera.
Lloc: Lleida, Valls.
Serrano i Bonell, Ramon (1991): Carrilet, 93 (1/7/1991) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «m»», p. 11. Revista Carrilet.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 237. Editorial Trabucaire.
Es diu a (d')una dona de mala vida, d'una prostituta. En sentit propi és un sinònim d'«òliba».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 124. Editorial Trabucaire.

Ser una meuca

4 fonts, 1910.
La muller, la Magdalena, era, i això lligava amb el seu nom, meuca penedida; però li havia quedat el regust de l'ofici, i obrava d'alcavota amb discreció i diligència.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 109. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Ser una puta.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 176. Editorial Diàfora.
Prostituta.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 89. Editorial Claret.
Equival a ser una mosca balba.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Meuca. Modisme», p. 349. L'Avenç.

Ésser una meuca

2 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 214. Editorial Millà.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 142. Museu Arxiu de Sentmenat.

És una meuca

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.

Meuca!

1 font, 2007.
Insult.
Surt de l'habitació abans que pugui contestar. Maleïda meuca arrogant! Em treu de polleguera quan fa això! Cap aquí, cap allà, com si fos el seu puto ninot.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Vint-i-tres», p. 176. Columna Edicions.

Meuques

1 font, 2007.
Insult.
Però elles no es queixen mai del fet que les tractem com si fossin meuques.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Disset», p. 133. Columna Edicions.
Insult.
Què et penses que fan totes aquestes meuques en els vídeos?
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Setze», p. 118. Columna Edicions.