Paremiologia catalana comparada digital

Ser una sangonera

30 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1805.

Sangonera

6 fonts, 1926.
F. fig. Persona que viu o s'enriqueix a despeses d'altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; negoci o altra cosa que absorbeix grans cabals.
Poden dir ser pròpriament sangoneres que beuhen la sanch des pobres, doc. a. 1578 (Hist. Soller, i, 939) | Que aquest és un sangonera / de bon amich desfressat, Ignor. 33.
Equivalent en castellà: Sanguijuela.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sangonera 4». Editorial Moll.
El món animal ha fornit prou material pejoratiu per ser aplicat a persones, en referència a alguns dels tòpics que habitualment els són adjudicats, com ara…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Insults.
El Fòssil (2020): «https://twitter.com/DeTaronges/status/12217331248471654400». Twitter.
Es diu de la persona que menja molt, prové del malnom d'un personatge.
Rebentaràs com Sangonereta. Que qui era Sangonereta? Pobret, u que va morir d'una fartada.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «S», p. 301. Juli Jordà Mulet, accepció 2.
Persona que s'aprofita dels recursos d'una altra persona.
L'ama del pis és una sangonera!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «S», p. 301. Juli Jordà Mulet, accepció 1.
Lloc: Mondúver.
Torres, Pau; Domènech, Fran (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «De «bosses tristes» a «carallot»: inventari d'insults, renecs i…». Catalunya Ràdio.
Es diu a (d')una persona que viu i prospera a despeses d'altri. En sentit propi és el cuc que xucla la sang.
Equivalent en francès: Sangsue.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «S», p. 156. Editorial Trabucaire.

Ser una sangonera

4 fonts, 1996.
Ser una persona o una cosa causa de èrdua.
Equivalent en castellà: Ser una sanguijuela.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 78. Edicions 62.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 133. Universitat Autònoma de Barcelona.
Què fa la gent de vida?
Glòria, Broch (2019): «https://twitter.com/BrochGloria/status/1150007023897067520». Twitter.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 121. Onada Edicions.

Ésser una sangonera

2 fonts, 1996.
Ésser causa de pèrdua.
Sinònim: Ésser carregós, ésser onerós, ésser gravós, ésser costós, esser ruïnós.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 117. Edicions 62.
Ésser ruïnós.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Perjudicis econòmics», p. 29. Edicions 62.

Sangonèra

2 fonts, 1805.
Met. la persòna que trau d'algú diners, alhajas, etc. ab continuació.
Equivalent en castellà: Sanguijuela.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sangonèra», p. 309.
Met. la persòna que trau d'algú diners, alhajas, etc. ab continuació.
Equivalent en llatí: Sanguisuga.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sangonèra», p. 309.
Met. La persòna que ab trassa y manya va poc á poc trayènd de algú dinèrs, alajas, etc.
Equivalent en castellà: Sanguijuela.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sangonèra», p. 752. Impremta de Josep Torner.
Met. La persòna que ab trassa y manya va poc á poc trayènd de algú dinèrs, alajas, etc.
Equivalent en francès: Sangsue.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sangonèra», p. 752. Impremta de Josep Torner.
Met. La persòna que ab trassa y manya va poc á poc trayènd de algú dinèrs, alajas, etc.
Equivalent en italià: Mignatta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sangonèra», p. 752. Impremta de Josep Torner.
Met. La persòna que ab trassa y manya va poc á poc trayènd de algú dinèrs, alajas, etc.
Equivalent en llatí: Qui aliena bona callide sugit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sangonèra», p. 752. Impremta de Josep Torner.

Ésser un sangonera

1 font, 2004.
(Ésser una) persona que viu, que s'enriqueix, a despeses d'altri, exhaurint-les.
En Màrius és un sangonera: té ja trenta-cinc anys i encara ho vol fer pagar tot als seus pares.
Sinònim: Ésser un corc.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Paràsit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
(Ésser una) persona que viu, que s'enriqueix, a despeses d'altri, exhaurint-les.
No t'apropis gaire a en Joan, que és un sangonera. Ben segur que et demanarà que el convidis així que et tingui confiança.
Sinònim: Ésser un corc.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Vividor». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ésser una sangonera (o la)

1 font, 2007.
Ésser algú que s'aprofita dels diners dels altres, o que malmet l'economia d'una família o d'un negoci; ésser, una despesa, continua i elevada. | Ésser una sangonella, un dispendi, una ruïna; ésser un no acabar mai, ésser una vidriola foradada (Val).
El personal és la sangonera de les empreses | Tenir un fill estudiant a Barcelona és una sangonera | Si no el poseu a treballar, acabarà essent la vostra sangonella | A cada moment m'arriben factures!: el pis de Llançà és una sangonera (Ca).
DICPC (2007): Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana (DICPC). Web.

Ser com una sangonera

1 font, 2003.
Ho diuen d'aquells que contínuament s'aprofiten dels diners o de l'esforç d'altres.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 146. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser un sangonera

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Última hora», p. 215. Edicions Víctor.

Ser un sangonereta

1 font, 2021.
Un menjador.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «S», p. 194. Autoedició.

Ser una sangonella

1 font, 2014.
La hipoteca de la casa era una sangonella per a la família, que s'havia compromès per vint anys.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 307. Llibres de l'Index, S.A.

Xuclar com una sangonera

1 font, 1984.
Viure a costa d'un altre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. X. Conjugacions vàries», p. 141. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Xupa com una sangonera

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. X», p. 201. Consell de Mallorca.

Xupar com una sangonera

1 font, 2003.
Aprofitar-se d'una situació de poder per ontenir guanys personals.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «X», p. 175. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Xuplar més que una sangonera

1 font, 2008.
Treure profit del seu esforç, dels seus béns que hom li pren o li fa perdre, etc.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.