Paremiologia catalana comparada digital

Si la pastera està plena, no passis pena

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Si la pastera està plena, no tinguis pena

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1053. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els forners», p. 351. Edicions 62.
De: Amades, Joan.
Font: La divinitat del pa.
Torrents, Jacint; Sañé, Joaquim (2019): Pa de flequer. La cultura d'un aliment bàsic «Refranyer sobre el pa. Pa i fortuna», p. 127. Edicions Morera.

Si la pastera és plena, no tinguis pena

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Si la pastera està plena no tinguis pena

1 font, 1992.
La pastera és el recipient de fusta on s'hi guardava el llevat. A les cuines tradicionals també trobàvem la passadora, el sedàs, la pastereta i les llauteres.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Fer el pa. Pastera», p. 100. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Si la pastera està plena, no passis pena

1 font, 2008.
Senyal de que no passaràs fam.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.6. Menestrals.2.6.2. Forners. Refranys», p. 72. Editorial Moll.