Paremiologia catalana comparada digital

Si pel gener trona, no esperis anyada bona

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Si pel gener trona, no esperis anyada bona

5 fonts, 1951.
Creença de conrador.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.5. Mesos. 3.3.5.1. Gener», p. 146. Editorial Moll.
Refranys que discrepen del valor de la pluja de gener.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «Gener. La vida al camp», p. 299. Salvat, S.A. de Ediciones.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Gener», p. 960. Editorial Selecta-Catalonia.
En els hiverns amb poca pluja, sobretot els blats sembrats en terres grasses creixen millor fins a la fase de canoneig i el fillolleig és millor. Sempre però que plogui a la primavera, Això és vàlid a les zones més humides, on la pluja anual és suficient.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «14. Els cereals. 14.1. El blat (Triticum sativum). 14.1.4. La influència del temps», p. 146. Manuscrit.
Els trons són considerats de mal averany.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Gener», p. 82. Edicions 62.

Si pel gener trona, / no esperis anyada bona

2 fonts, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Anyada», p. 234. Edicions Polígrafa.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Gener. 16. Sant Marcel: Festa Major de Vilallonga de la Salanca», p. 10. Terra Nostra.

Com trona en giner, se menjarem el pa l'any que ve

1 font, 1984.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Valor Calatayud, Ernest (1984): Breu refraner de dies, mesos i santets. Recull folklòric «Giner», p. 16. Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.

Com trona per gener es menjarem el l'any que ve pa

1 font, 2019.
Refranes referidos a los perjuicios de las precipitaciones, nieve, tronadas y tiempo adverso. Los episodios tormentosos en el mes de enero, estropean el cereal plantado, ya que nos remite al año siguiente para disponer de buenos cultivos. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «10.1.2. Caracterización de la climatología de enero, según el saber popular de los refranes históricos recopilados bibliográficamente del ámbito mallorquín. 10.1.2.2. Precipitación», p. 146. Universitat de les Illes Balears.